El videojoc s’ha provat amb alumnat de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat (de 15 a 18 anys). Tot i això, és perfectament possible explorar-ne l’ús amb persones més joves, tenint en compte que la persona que dinamitza haurà de facilitar i/o adaptar el nivell d’exigència en les respostes.

No és obligatori; depèn totalment del context en què s’hagi d’utilitzar. Si s’utilitza amb un grup nombrós, en què hi ha diversos equips, és recomanable que hi hagi una figura que dinamitzi sense estar implicada en el joc, i la seva única funció sigui garantir la fluïdesa del desenvolupament.

D’altra banda, pot haver-hi situacions en què un grup petit d’alumnat vulgui jugar de manera autònoma, sense donar tant de pes a la competició i sí a la reflexió conjunta. En aquest cas, la figura dinamitzadora pot ser prescindible.

La pestanya de la solució aporta la informació més rellevant sobre la temàtica que s’hi tracta en la situació descrita. Tot i això, és preferible prioritzar la fluïdesa del joc abans que “encertar” tots els continguts. Se’n recomana l’ús quan el grup no té cap coneixement previ sobre aquella qüestió.

Si s’aconsegueix una reflexió conjunta i es genera un debat significatiu entorn de la situació, ja és més que suficient (encara que algun concepte hagi pogut quedar en el tinter). És un recurs més, però no és obligatori recórrer-hi.

El videojoc s’ha elaborat al llarg de dos anys i ha comptat amb diferents fases. En el procés hi participaren tres centres educatius diferents (12 aules en total, més el professorat), amb els quals es dugueren a terme tallers de diagnosi on es varen provar diverses dinàmiques per treballar les temàtiques que componen el joc.

En cada taller es va obtenir informació sobre diferents aspectes: allò que generava més interès, els punts on hi havia menys coneixements previs, les temàtiques que provocaven més debat, els estereotips i prejudicis existents, i les dinàmiques més efectives per implicar l’alumnat. El mateix full de ruta es va seguir amb el professorat, en relació amb la seva percepció sobre: les barreres per introduir l’EASI a l’aula, les temàtiques que consideraven prioritàries, els prejudicis i estereotips observats entre l’alumnat, i les experiències prèvies.

El conjunt d’informació recollida durant aquestes sessions va constituir la base per a la construcció dels continguts del videojoc i el disseny del seu funcionament. Una vegada elaborada l’eina, es va posar a prova amb els mateixos grups d’alumnat i professorat per comprovar-ne el funcionament i introduir-hi els canvis necessaris per garantir un resultat òptim.

No és necessari tenir formació prèvia. El joc està dissenyat per ser accessible i poder ser utilitzat per qualsevol persona, independentment del seu àmbit professional. Cada situació té un botó de “Solució”, on es poden consultar els coneixements que es pretenen transmetre.

A més, com que no és un joc de tipus trivial —on cada pregunta té una única resposta correcta—, l’objectiu és generar debats i discussions enriquidores sobre les situacions plantejades, i per això no és necessari ser professional de la matèria.

De moment, Sexplora és l’únic videojoc que hi ha amb aquest format, i està centrat en l’educació afectivosexual i els drets sexuals i reproductius.